Entre el soroll i la pressa

Entre el soroll i la pressa,
fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.

Mentre puguis
i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.

Digues la teva veritat
sense córrer
i que tothom l'entengui.

Escolta als altres
encara que siguin pesats
i una colla d'ignorants;
ells també tenen quelcom a dir.

No et comparis pas als altres;
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.

Alegra't dels teus èxits,
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas, per senzilla que sigui,
és la riquesa concreta en un món de vaguetats.

Mira bé el què fas, perquè el món és enganyós,
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal
i que hi ha més herois dels que penses.

Sigues sincer i no fineixis l'amistat,
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que pugui venir i els desenganys,
l'amor torna a néixer, com l'herba que trepitges.

Convenç-te que hom es fa fort cada dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat, sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.

Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis, l'univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió,
no perdis pas la pau.

Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis
i seràs feliç.

Poema trobat a l'església de Sant Pau de Baltimore, any 1693