La vida és curta i l'ofici de viure-al és tan difícil...! Per això et diré que les relacions més grans i més boniques les tindràs quan menys frisis per obtenir-les i retenir-les.
Si vols tenir el mar, contempla'l. Obre les teves mans dins de l'aigua, i tot el mar estarà en elles. Però si les tanques per retenir-lo, et quedaran automàticament buides.
Si tens un amic amb afany de peregrí, deixa'l marxar i el tindràs per sempre. Perquè si el retens per posseir-lo, sols tindràs un presoner.
Si vols tenir el vent, desplega els braços, obre les mans i el vent serà tot teu. Perquè si vols aferrar-lo, et quedaràs sense res.
Si vols tenir un fill a prop, deixa'l créixer, deixa'l patir... que s'allunyi. El tindràs més madur a la tornada. Perquè si el retens, el perdràs per sempre.
Si vols tenir el sol i gaudir de la seva meravellosa llum, obre els ull i contempla-ho tot... Perquè si els tanques per retenir la llum que has trobat, et quedaràs a les fosques.
Si vols viure el goig de TENIR, allibera't de la mania de POSSEIR i RETENIR.
Només així gaudiràs de la vida, sabent que la tens sense posseir-la... deixant-la córrer, sense retenir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada