S'explica que una dona pobra amb un nadó a coll va sentir en passar per davant d'una cova una veu misteriosa que li deia des d'allà dintre:
"Entra i pren el que vulguis, però no t'oblidis del principal. Recorda, després que surtis la porta es tancarà per sempre més. Aprofita l'oportunitat però, com t'he dit ... No oblidis el principal!"
La dona va entrar a la cova i va trobar moltes riqueses. Fascinada per l'or i les joies va deixar el nen a terra per poder-ne aplegar quantes més millor en el seu davantal.
La veu misteriosa la va advertir:
"Tens només vuit minuts!"
Esgotat el temps, la dona, carregada d'or i pedres precioses va córrer cap a la sortida de la cova i la porta es va tancar al seu darrere...
Va recordar llavors, esfereïda, que el seu nen havia quedat tancat allà dins per sempre.
La riquesa li va durar poc i la desesperació per sempre.
El mateix ens passa de vegades a nosaltres... Disposem d'uns vuitanta anys per viure en aquest món mentre una veu que ens va advertint: "No t'oblidis del principal!"
El principal és:
Els valors espirituals, la família, els amics, la vida... Passa, que els plaers materials ens fascinen de tal manera, que el principal sovint queda relegat a un segon terme i així esgotem el nostre temps oblidant els tresors de l'ànima... L'amor, la pau, la humilitat, la senzillesa... És a dir; la puresa, la tendresa i la innocència dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada