Amb veu tímida i ulls plens d'il·lusió i expectativa, el nen rebé al seu pare al tornar del treball i li preguntà:
- Pare, quant guanyes a l'hora pel teu treball?
El pare, amb mirada severa li respongué:
- Escolta nen, aquestes coses no les dic ni a la teva mare i jo no em molestis més perquè vinc molt cansat del treball.
Però el nen tornà a insistir:
- Però, digues-me, per favor, quant guanyes a l'hora?
La reacció del pare va ser menys severa i respongué:
- Guanyo solament cinc euros per hora.
El nen tornà a preguntar:
- Pare, em pots prestar dos euros?
El pare es va enfadar i de manera brusca li digué:
-Així que aquesta era la raó per saber quan guanyo a l'hora! Ves, ja hauries d'estar dormint i no molestar-me, aprofitat!
Una miqueta més tard, el pare reflexionà sobre el que estava passant, es va sentir culpable i no podia veure el seu programa de televisió tranquil·lament.
El pare pensava que tal vegada el seu fill volia el diner per comprar-se alguna cosa de molt interès per a ell, i, volent-se descarregar la consciència, s'aixecà del sofà i anà a l'habitació del nen i en veu molt baixa li preguntà:
- Dorms? fill meu.
- No, no, pare, no dormo -respongué el fill.
- Escolta fill, aquí tens els dos euros que m'has demanat.
- Gràcies pare! -digué el nen posant les seves mans sota els llençols i traient altres tres euros li digué:
- Pare, ara estic molt content i feliç perquè he reunit cinc euros!
- Molt bé fill, ara digues-me, per què vols aquests cinc euros?
- PARE, EM PODRIES VENDRE UNA HORA DEL TEU TEMPS PER ESTAR AMB MI?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada