FELIÇOS ELS QUI CREURAN SENSE HAVER VIST (Jo 20, 19-31)

"Pau a vosaltres!" ens diu avui Jesús... Joiós per a tots!

Pau... una paraula tan curta, però que és el resum de tot el que un home necessita per a ser feliç, trobar-se a ell mateix, acceptar-se..., trobar Déu i els germans... i conviure fraternalment amb tots...

I fiant-te dels homes, Senyor, i amb tot l'amor que sortia en aquells moments del teu cor, dius: "Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres"... El Pare sabia prou bé que podia confiar en Tu; però Tu, Jesús, et vas arriscar -i et segueixes arriscant a cada moment- confiant en nosaltres... I és que som còmodes, instal·lats, covards i fets a l'anar passant,,, sempre comprometre massa la nostra vida.

Nosaltres creiem, Senyor. Creiem en la teva paraula; creiem el testimoni dels apòstols i dels que van viure amb Tu. No hi veiem molt clar, de vegades, però sabem que estàs en nosaltres, viu i ressuscitat. I sabem, per damunt de les nostres febleses, que ens estimes incondicionalment i ens comprens sempre.

Nosaltres et palpem entre els homes que estimen, que lluiten per la pau i la veritat... Et trobem en els ulls nets dels infants; en els adolorits i esperançats dels malalts; en els cansats del camí dels nostres avis; en els oberts a l'esperança dels joves; en tots aquells ulls que ploren de joia o de dolor; en les mans que treballen i acaronen; en els cors que bateguen d'amor... I, com els deixebles, et volem fer present al compartir el nostre pa de la fraternitat amb tots: els que, com nosaltres, tenen la sort de conèixer-te, i amb els que no n'han sentit parlar mai, o potser sabien de Tu i t'han oblidat...

Finalment, et donem gràcies, Senyor, perquè nosaltres som "aquells feliços" que creiem sense veure, tot fent camí cap el dia de veure i viure plenament la vida de debò per sempre. Llavors, ja no farà falta creure...

Montse Llopart, parròquia Mare de Déu de la Salut (Gràcia)

Jo 20, 19-31

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:

--Hem vist el Senyor.

Però ell els contestà:

--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

Després diu a Tomàs:

--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.

Tomàs li va respondre:

--Senyor meu i Déu meu!

Jesús li diu:

--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.