TEMPESTES

Un camperol li va demanar a Déu que li permetés, durant un any, manar sobre la Natura, perquè segons ell, així li anirien millor les collites.

I Déu li va concedir!

A partir d'aquell moment, quan el pagès volia pluja fina, la tenia; quan demanava sol, aquest brillava tot el dia; si a ell li semblava, demanava més aigua i llavors plovia regularment amb abundància.

Quan va ser el temps de collir, el pagès va veure estupefacte que els seus sembrats havien fracassat totalment.

Desconcertat, i mig moltes, li va preguntar a Déu perquè li havia anat tant malament, si ell hi havia posat els climes que creia més convenients? Déu li va contestar:

- Tu vas demanar el que vas voler, però no el que de veritat et convenia! Durant el temps que et vaig concedir, no vas demanar mai ni una sola tempesta! I d'aquestes, de vegades són necessàries per netejar els sembrats, per foragitar els animalons que els fan malbé i se'ls mengen, per purificar-los d'alguna plaga... 

Nosaltres també podríem aprendre d'aquest conte, ja que voldríem que la nostra vida passés sense ni un contratemps, ni un problema, ni una malaltia...

La persona optimista, no és la que no veu dificultats, sinó aquella que les afronta sense fer-se en darrera. Per això, i sense caure en masoquismes, podríem dir que les dificultats es transformen en avantatges quan fan madurar a les persones i les fan créixer.

Sovint cal una veritable tempesta en la vida d'una persona per fer-li entendre quant s'ha preocupat per foteses que només eren xàfecs passatgers.

L'important no és defugir de les tempestes, és tenir fe i confiança en que aviat passaran i ens deixaran quelcom de bo a les nostres vides.