La història que porto per a la nostra reflexió va passar a l’Índia i la narra un pare jesuïta, Pierre Ceyrac, missioner durant seixanta anys.
La protagonista és una nena de vuit anys que estava convençuda que l’amor pot fer meravelles. El germà petit s’estava morint a causa d’un tumor al cap. Els pares, molt pobres, havien fet tot el possible per salvar-lo, però no sabien ja què més fer. S’havien gastat la seva petita fortuna per curar-lo, però no havia estat possible. Una nit, el pare diu a la seva dona: «Estimada, crec que hem arribat al final. Només un miracle pot salvar el nostre petit.»
La germaneta del malalt escoltava des d’un racó el que deia el pare. Surt, se’n va a la seva habitació, trenca la guardiola que tenia i agafant els diners marxa corrents a la farmàcia més propera. Es posa de puntetes i posa totes les monedes sobre el taulell. La farmacèutica li pregunta:
- Què és això? Què vols?
- És per al meu germanet Andreu. Està molt malaltó i vinc a comprar un miracle.
- Però, què dius?, li respon la farmacèutica.
- El meu germà es diu Andreu i té un bony al cap, el pare ha dit que només pot salvar-lo un miracle. Jo l’estimo molt i per això vinc a comprar el miracle perquè pugui curar-se.
La farmacèutica li va respondre amb delicadesa, però amb molta tristesa: Mira, aquí no venem miracles, no en tenim.
- Perdoni, si no tinc prou diners miraré de recollir-ne una mica més. Quant costa un miracle?
Escoltava la conversa entre la nena i la farmacèutica un senyor gran i ben vestit. Es va acostar a la nena, que amb llàgrimes als ulls estava recollint les monedes que havia deixat al taulell de la farmàcia, i li va dir: Per què plores? Què et passa?
- Senyor, la farmacèutica no vol vendre’m un miracle i no vol dir-me quant costa ... És per al meu germà Andreu, que està molt malalt. La mare diu que caldria operar-lo, però és molt cara l’operació i no tenim diners, per això cal un miracle per salvar-lo. Jo he portat tot el que tinc.
- Quant tens?
- Un dòlar i onze cèntims..., però, sap, puc aconseguir una mica més de diners.
El senyor va somriure i va dir: Bé. Crec que aquest és exactament el preu d’un miracle. Va agafar els diners i amb l’altra mà va agafar la mà de la nena i li va demanar que el portés a casa seva i ell miraria de trobar el miracle que volia comprar la nena.
El senyor que va entrar a casa de la nena era ni més ni menys que el Dr. Carlton Armstrong, un gran especialista en neurocirurgia. I va operar el minyó, que unes setmanes més tard tornà a casa sa i estalvi. La mare deia: «Aquesta operació ha estat un veritable miracle i em pregunto quant ha degut costar». La nena somreia sense dir res. Ella sabia que havia costat un dòlar i onze cèntims. Però el que realment va costar va ser l’amor i la fe d’una nena.
Potser ara ens aniria bé recordar les belles paraules de Jesús a l’Evangeli: «Si no us feu com infants no entrareu pas al Regne del cel». Tant de bo el Senyor ens concedeixi una gran fe i confiança en Ell, Pare de tots, que vol el millor per als seus fills.
Que Déu us beneeixi a tots!
† JOAN JOSEP OMELLA OMELLA, Arquebisbe de Barcelona
Full dominical, 5 de juny de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada