El meu fill va néixer fa uns dies; va arribar a aquest món d'una manera normal, però jo no hi vaig ser perquè havia de viatjar i tenia molts compromisos.
El meu fill va aprendre a caminar, a parlar i a menjar solet quan jo no hi era. Que ràpid creixia i com passava el temps!
A mida que s'anava fent gran el meu fill em deia: Papa, vull ser com tu! Quan tornes a casa, papa?. No ho sé, fill, però quan torni et prometo que jugarem junts. Ja ho veuràs! -li deia jo.
Fa uns dies el meu fill va complir deu anys i em va dir: Gràcies per la pilota que m'has regalat. Vols jugar amb mi? Avui no, fill, tinc masses coses a fer -va ser la meva resposta. Bé, no pateixis, papa, un altre dia serà. I se'n va anar somrient sempre amb les mateixes paraules als llavis: "Jo vull ser com tu!"
L'altre dia el meu fill va tornar de la universitat, fet un home. Fill, estic orgullós de tu. Seu amb mi i parlem una estona -li vaig oferir. Avui no, papa, tinc compromisos -va contestar-me-. Per favor, em pots deixar el cotxe per anar a veure uns amics?
Ara estic jubilat i el meu fill viu a un altre lloc. Avui l'he trucat: Hola fill, m'agradaria veure't -li he dit. Seria fantàstic, papa, però és que no tinc temps, saps... la meva feina, els nens...! Però de totes maneres, gràcies per trucar, ha estat un plaer escoltar la teva veu.
Quan he penjat el telèfon m'he adonat que el meu fill ha aconseguit el que volia ser de petit ... SER IGUAL QUE JO!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada