Callar sobre la pròpia persona, és HUMILITAT.
Callar sobre els defectes dels altres, és CARITAT.
Callar quan s'està patint, és HEROISME.
Callar davant el sofriment dels altres, és COVARDIA.
Callar davant de les injustícies, és FLAQUESA.
Callar quan un altre parla, és DELICADESA.
Callar quan un altre espera una paraula nostra, és OMISSIÓ.
Callar i no dir paraules inútils, és PENITÈNCIA.
Callar quan no hi ha necessitat de parlar, és PRUDÈNCIA.
Callar quan Déu ens parla dins el cor, és SILENCI.
Callar davant el misteri que no entenem, és SAVIESA.
Quan en la foscor de la nit busquem a Déu i no el trobem, és perquè no el sabem buscar en els nostres cors.
Ell mai ens abandona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada