Un cer periodista, tenia moltes ganes de poder tenir una entrevista amb el mateix Déu, i fer-se famós tot seguit...
Déu mateix, un bon dia, li va dir:
- Vols entrevistar-me?
- Si tinguéssiu una estona per dedicar-me...
Déu li respongué:
- El meu temps és etern, com bé saps. Que vols preguntar-me?
- M'agradaria saber quin comentari us mereix la realitat de l'home, que un dia vareu crear a imatge i semblança vostra...
Amb un posat preocupat, Déu li digué:
- Us avorriu de ser infants i teniu pressa en créixer; poc més tard voldríeu tornar a ser infants. Molts perden la salut per tal de tenir diners i després han de gastar tots els diners, per recuperar la salut. Us passeu la vida acumulant bens de tota mena, sense gaudir-ne, i els vostres fills els malgastaran tot seguit. Pensant massa en el futur, no viviu el present i no gaudiu de les petites coses de cada dia. Us priveu gaudir dels fills, per l'afany de tenir més, i quan us en doneu compte ja heu perdut els fills. Cerqueu aplaudiments fora de la llar, quan en realitat, ni vosaltres mateixos us aproveu i accepteu, amb les vostres limitacions personals. Que si canvieu molt d'amics, és perquè els amics es cansen de vosaltres i de les vostres mesquineses. Si us passeu la vida acumulant rancors i enveges, us esteu perjudicant a vosaltres mateixos, i se us està ressecant l'ànima. Molts viuen com si haguessin de morir, i moren com mi mai haguessin viscut, una verdadera llàstima. Jo, per damunt de tot, sempre he volgut que tothom fos feliç... Però fent mal ús de la llibertat, molt opten per l'egoisme i la infelicitat... Estic molt preocupat. Pots ben creure, que em sap molt de greu...
Us ho puc ben assegurar: "Déu, va plorar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada