Translate

dilluns, 11 de juliol de 2016

AMB LES MANS OBERTES

Un dia un adolescent de tretze anys es passejava per la platja amb la seva mare. Hi hagué un moment en que la mirà amb insistència i li preguntà:
- Mare, què puc fer per conservar un amic que he tingut una gran sort de trobar-lo? És un gran amic i una bona persona.
La mare va pensar uns moments, s'ajupí fins a terra i recollí sorra amb les seves dues mans. Amb les dues palmes de les mans obertes de cara enlaire, en tancà una d'elles i premé amb força. La sorra s'escapà entre els seus dits. I quant més premia el puny, més sorra se li escapava. En canvi, l'altra mà restava ben oberta. En aquella mà quedà intacta tota la sorra que havia recollit.
El noi observà meravellat l'exemple  de la mare entenent que, només amb obertura i llibertat, es pot mantenir una amistat, i que el fet d'intentar retenir-la exclusivament per a un mateix, o voler-la empresonar, significava perdre-la.
Molta gent es pregunta: com ho puc fer per tenir bons amics? com ho puc fer perquè la gent m'estimi?
Pregunteu-li: Tu t'estimes a tu mateix? Si t'estimes ja tens un bon amic amb el que hauràs de conviure tota la vida i serà tan bon amic com tu vulguis. Depèn de tu.

Et fas estimable? Què fas perquè la gent t'estimi? Dones amor i amabilitat als altres? Com estimes la gent que t'envolta?
Que un no se senti estimat no vol dir que els altres no l'estimin, sinó que no ho expressen de la manera com ell vol.

Cal molta dedicació als amics. Saber quins són els seus interessos i compartir-los. Compartir i expressar els propis pensaments i sentiments i sobretot tenir molta generositat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada