La indiferència

Hi va haver una vegada a la selva una pantera molt nocturna. Tot just podia dormir a les nits, i estirada sobre la branca del seu preciós arbre, es dedicava a mirar el que passava a la selva durant la nit. Va ser així com va descobrir que en aquella selva hi havia un lladre, l'observava passar cada nit a l'anada amb les mans buides, i a la tornada amb els objectes robats durant les seves malifetes. Unes vegades eren els plàtans del senyor mico, altres la perruca del lleó o les taques de la zebra, i un dia fins a l'ullal postís que el gran elefant solia portar en secret.

Però com que aquella pantera era molt tranquil·la que vivia al marge de tot el món, no va voler dir res a ningú, ja que la cosa no anava amb ell, i francament, li feia gràcia descobrir aquests secretets.

Així, els animals van arribar a estar revolucionats per la presència del sigilós lladre: l'elefant es sentia ridícul sense el seu ullal, la zebra semblava un ruc blanc i no diguem el lleó, que ja no imposava cap respecte estant calb com una lleona. Així estaven la majoria dels animals, furiosos, confosos o ridículs, però la pantera va seguir tranquil·la en el seu arbre, gaudint fins i tot cada nit amb els viatges del lladre.

No obstant això, una nit el lladre es va prendre vacances, i després d'esperar durant llarga estona,la pantera es va cansar i va decidir dormir una estona. Quan es va despertar, es va descobrir en un lloc molt diferent del que era la seva llar, flotant sobre l'aigua, encara pujat a l'arbre. Estava en un petit llac dins d'una cova, i al seu voltant va poder veure tots aquells objectes que nit rere nit havia vist robar ... el lladre havia tallat l'arbre i havia robat la seva pròpia casa amb ell dins!. Allò era el súmmum, així que la pantera, aprofitant que el lladre no estava per allà, va escapar-se corrent, i al moment va anar a veure a la resta d'animals per explicar-los on guardava les seves coses aquell lladre ...

Tots van lloar a la pantera per haver descobert el lladre i el seu amagatall, i permetre'ls recuperar les seves coses. I va resultar que al final, qui més va sortir perdent va ser la pantera, que no va poder replantar el seu magnífic arbre i va haver de conformar-se amb un de molt pitjor i en un lloc molt avorrit ... i es lamentava en recordar la seva indiferència amb els problemes dels altres, veient que a la llarga, per no haver fet res, s'havien acabat convertint en els seus propis problemes.