Atureu-vos, pare, que massa correu! Què sabeu de mi per a mostrar-me tant estima? I no sabeu que qui prompte deixa d'amar, i que l'amor que té poc de fonament el vent l'enderroca? No heu oït dir que de cavall ni d'amic no es pot donar seguretat sinó per llarga experiència? I vós voleu deixar els vells amics per mi, que m'acabeu de conéixer. Em sembla que no seguiu el consell de Salomó, que diu: "No deixes l'amic antic, perquè el novell no serà per ventura semblant a aquell". Perquè no hi ha riquesa al món ni cosa de major estima que un bon i vertader amic, i per això s'han de buscar els amics sense pressa, posant-los a prova pel pas del temps; i respecte a açò al·lega Salomó: "El vi novell i l'amistat recent, deixeu-los envellir si voleu conéixer-ne la dolçor deguda". I dels que sovint canvien d'amistat diu el mateix Salomó: "No hi ha homes tant vanitosos i miserables com aquells que no saben conservar la vertadera amistat, ni hom s'ha de tenir per poderós si no té cap amic lleial". I així ho testimonia l'esmentat Salomó dient: "L'amic fidel és una protecció ferma i no és comparable amb l'or ni amb l'argent; res no és semblant a la bondat de la seua fidelitat". I per això, mestre, vós no penseu que una cosa tan singular i de tanta estima con és la lleial amistat es podrà guanyar tan aviat com creieu, i sols amb paraules, sinó que abans cal una llarga experiència de fets.
(Fragment del CVIII El Senyor aná a l desert a fer un llarg dejuni...
del llibre Vita Christi d'Isabel de Villena, segle XV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada