Bo i meditant sobre el pessebre

O Jesús! Que heu dut el vostre amor a la pobresa
fins a voler néixer en una establia.
Que no heu tingut per bressol altra cosa
que una miserable menjadora i una mica de palla per jaç.
Atorgueu-me la gràcia d’estimar la pobresa
i de menysprear tots els béns de la terra
per tal de no aferrar-me a res més que als béns perdurables del cel.
Feu que comprengui bé aquesta paraula de l’Evangeli:
Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! (Mt 5,3)

O Maria! La més pobra de totes les serventes del Senyor!
Pregueu per mi
perquè el meu cor es desprengui dels béns de la terra i,
ben buit de totes les coses d’aquest món,
pugui enriquir-se de totes les virtuts.
Permeteu que m’agenolli als peus de la menjadora
per a adorar-hi l’infant Jesús.
Deixeu-me contemplar aquest infantó,
aquest Jesús dels petits i dels pobres,
aquest tresor d’aquells que no tenen tresors,
aquest pa deliciós dels miserables que fan fortor d’indiferència,
aquest pastor de les ovelles perdudes
que ve per a obrir-los la cleda de la misericòrdia.

I vós, beneurat sant Josep,
que amb amor prepareu el bressol de l’Infant Jesús
en aquest pobre estable,
ajudeu-me a preparar el meu cor
que està destinat a ser la llar de l’Infant diví
i que jo, amb el meu fervor i el meu amor,
pugui suplir la meva nuesa i la meva pobresa.

Que pugui, a semblança dels pastors,
estar sempre a punt de venir a aquest estable beneït
per a reconèixer-hi i adorar-hi Aquell
que els àngels adoren i contemplen en el cel.

Que pugui, també, a exemple dels reis mags,
romandre fidel a la gràcia de Déu,
superar amb coratge les dificultats
que s’oposen a la meva unió amb Ell
i aportar a l’Infant diví, com ells,
els presents del meu esperit de fe,
del meu cor d’amor i del meu cos per l’obediència.

I vós, sant Infant Jesús,
com estimo veure-us i contemplar-vos en aquest lloc!
Que ben fet que ho heu fet de néixer en aquest estable!
Així l’accés a vós és fàcil,
tothom té dret de venir-vos-hi a visitar
i vós ho heu volgut així per tal de rebre tothom.

Si vós heu nascut així, pobre, és per a ensenyar-me
que el primer pas en la vida perfecta és la pobresa.
Jo l’abraço amb joia i amor, aquesta formosa pobresa.
Serà la primera de les meves virtuts.
Ja que és per ella que vós veniu a mi,
és també per ella que jo vull arribar a vós. (VD. 323)

Déu meu, doneu-nos el vostre Esperit!
Per tal que sempre actuem
en unió amb l’Esperit de Jesucrist,
el nostre Mestre i la nostra llum. (V.D. 227)

Déu meu, doneu-nos, a tots
la veritable renúncia a nosaltres mateixos.
A fi que, deseixits de nosaltres,
puguem estimar-vos i servir el proïsme
i no ser mai deturats en els camins
de la justícia, l’abnegació i la caritat. (VD.272)

A. Chevrier