Un vell ermità amb fama de savi, tenia també fama que malgrat la seva edat, encara era capaç de guanyar qualsevol adversari. Una tarda un jove, conegut per la seva falta d'escrúpols, va aparèixer per allà. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació, ja que estava dotat d'una intel·ligència privilegiada.
Veïns del vell ermità li van aconsellar no acceptar el repte i així evitar una derrota que entelés la seva fama.
Però el vell va acceptar el desafiament.
Es van reunir tots a la plaça del poble, i el jove va començar a insultar el vell mestre. Li va llançar pedres, li va escopir a la cara i li va cridar tot tipus d'insults.
Durant hores va fer tot el possible per provocar-lo, però el vell va romandre impassible.
Al final del dia l'impetuós guerrer es va retirar, cansat i esgotat.
- Com ha pogut vostè suportar tanta indignitat?
- Perquè ha romangut impassible, donant exemple de covardia?
El vell els va fer una pregunta:
- Quan algú et porta un regal i tu no ho acceptes, a qui pertany?
- A qui intent lliurar-lo.
- Doncs el mateix passa amb l'enveja, la ràbia i els insults, quan no són acceptats continuen sent per a qui els portava.
Dit d'una manera més col·loquial:
"El que Pere diu de Joan, diu mes de Pere que de Joan".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada