que ha quedat sense treball.
I encara té edat de treballar.
I encara, Senyor, voldria treballar,
donar utilitat a la seva vida,
guanyar el pa amb la suor del seu front.
Us demano, Senyor, per ell, que sobtadament ha vist
com tot s’enfonsava sota els seus peus.
Que trobi un nou treball.
Que aviat pugui guanyar folgadament per a si
i per a la seva família, amb honradesa.
Us demano, Senyor, que no es consideri ja un inútil.
Que no es desmunti interiorment.
Que no faci partícip del seu fracàs a la seva família.
Us demano que la vagància forçada no l’aboqui a gastar en alcohol,
ni en jocs, ni en màquines escurabutxaques el poc que té.
Que trobi una manera digna i útil de matar el seu temps desocupat.
Que faci pinya amb els altres aturats, Senyor,
per a reclamar llurs drets i unir esforços,
lluitar plegats per un lloc de treball.
Us demano que us recordeu de tots aquests homes ja descoratjats,
romputs, a qui la depressió i la desesperació se’ls va menjant.
Senyor, descobriu als homes la possibilitat
de compartir i de repartir els seus treballs.
Ensenyeu-los a ser germans en tot
i, també, en el repartiment del treball.
Que tots, Senyor, els que han perdut el seu treball,
després de molts anys d’esforç i probablement de goig en el treball,
puguin tornar a la feina i a sentir-se persones.
Que tots sapiguem col•laborar a millorar aquest món
que vós ens regalàreu a fi que el milloréssim i ens en servíssim
per a bé i felicitat de tothom.
Que aquest “dominar la terra” al que vós ens convidàreu
pugui ser compartit per tothom.
Germà ADRIÀ TRESCENTS (HAL)
120.- Viure l’atur, acompanyar persones en atur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada