si no és per enlairar-me.
Em sobra tot, germà,
si no és per estimar-te.
Em sobra tot, cor meu,
si no és per buidar-me.
Em sobra tot, oh món creat!
si no és per contemplar-te
Em sobra tot …
i tant que el cor s’hi agafa!
Em sobra tot …
per ser pobre.
Oh Crist! feu-me’n de cor,
que tan sols vós
és el que em falta.
PRADOSIÀ ANÒNIM
114.- Enseya’ns a pregar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada