si fos capaç de veure el que vindrà,
si fos capaç de moure les muntanyes amb la fe
no serviria de res.
Si jo donés als pobres tot allò que tinc
o fos capaç de vendre’m per esclau,
si pretengués donar-ho tot però no t’estimés
no serviria de res.
Valdria tant com un timbal trencat,
un esquellot esquerdat...
L’amor és pacient,
l’amor és bondadós,
l’amor troba el seu goig en la veritat,
l’amor ho excusa tot i tot ho creu.
L’amor no és envejós,
l’amor no és altiu ni orgullós,
l’amor no és egoista ni groller,
l’amor... no passarà mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada