Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat
De vegades ens costa de confiar en Déu, en les seves propostes... Ens
revestim de seny, amarat de set de seguretat i assaonat amb els esquemes que
sempre han marcat el nord de les nostres vides...
¿De veres que tot el que faig, penso, decideixo, opino... ho faig tenint
present a Déu que vol comptar amb mi?
Josep també era un home assenyat i prudent, fidel i complidor humanament
i religiosa... Com a bon jueu actuava i vivia segons els criteris de la Llei de
Moisès, segons -per tant- els voler de Déu...Emparant-se en això, Josep, se
sentia prou justificat com per repudiar Maria...
Senyor, sempre adreces la teva veu al meu cor, la teva Paraula, i jo,
sovint, m’hi faig el sord. Obra'm els ulls, les oïdes i el cor a tots aquests
“àngels”, a tots aquests missatgers que poses en el camí de la meva vida.
Ajuda’m a distingir-los, identificar-los i acollir-los... Ajuda’m a fer-me
meves les teves propostes, per més desassenyades que, com a Josep, em puguin
semblar.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada