...estava perdut i l'hem retrobat.
La història del Fill Pròdig és la història de molts de nosaltres. No hem
calculat del tot bé, ni hem dissenyat els nostres projectes correctament... Vam
pensar i creure que calia cercar lluny de Déu la joia i la felicitat que
necessitem.
Si, la història d’aquest fill desencisat del món, és la nostra història quan també en les nostres vides s’esvaeix el
maquillatge, l’alegria alimentada pel consumisme acabant, sovint, amb un regust
agre de solitud.
És, però, també la nostra història perquè com ell també nosaltres tenim
l’opció de la gosadia de creure en nosaltres, en la possibilitat de canviar.
Forma part de la nostra història, també, el saber-nos estimats per un
Déu que, amb els braços oberts, ens espera sempre per oferir-nos el consol i el
perdó que refan les nostres vides.
Pare, sóc el teu “fill pròdig”. Marxant del teu costat vaig voler deixar
enrere i allunyar-me de la teva joia, cercant l’alegria i la complaença del
món. Em vaig equivocar creient que podia ser feliç lluny teu. Vaig rebutjar la
teva tendresa i vaig optar per l’egoisme del món. Pare, sense Tu em, sento
perdut. Vull retrobar-me amb Tu i sé que el sagrament del perdó m’ofereix la
possibilitat de tastar en primera persona el do del teu amor. Dóna’m de tenir
fam i set d’aquest amor...
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada