¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor?
Se’ns fa tan estranya, avui dia, la idea del dejuni... Tan fora de
lloc... Bo i la crisi econòmica, tot el que ens envolta ens convida a consumir,
comprar, tenir, gastar... I en arribar la Quaresma l’Església em parla de
dejunis i abstinències...
perquè un dejuni que no entenc, que em sembla absurd?
El dejuni no és màgic, però m’ajuda a comprendre que jo puc ser qui
prengui les decisions a la meva vida i no el que els altres em diguin, la
pressió de l’entorn... Aprendre a renunciar m’ajuda a tenir el meu cor
disponible pels altres, m’obre a la justícia, la solidaritat, el servei...
Aprendre a renunciar m’ajuda a obrir-me a la teva Paraula, a descobrir
la teva presència al meu entorn, en aquells que em necessiten... Pel dejuni,
pot néixer una doll d’abundor i generositat dins el meu cor!
Al teu costat, Senyor, faré dejuni...
Amb el teu ajut, prendré les rendes de la meva vida, dels meus
sentits...
I el teu amor obrirà el meu cor a romandre atent, com Tu, a les necessitats
dels altres.
I aprendré a compartir amb qui ho necessita, el que sóc, el que tinc.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada