Poso avui davant teu la vida i la felicitat, la mort i la infelicitat...
Ser una dona, un home de fe és una experiència radical. No ens podem
instal·lar en la tebiesa, “ara si, ara no”, “en això si, en allò no”...
Cert que Déu és pacient, que és amb nosaltres ens guia i acompanya...
La Quaresma, però, ens convida sempre a un canvi profund i autèntic. És
temps per decidir-nos si som amb Déu o si optem per prescindir d’Ell. Si acceptem
la vida abundosa que Ell ens ofereix o si preferim tenir-lo a Ell com “objecte
de decoració” i "apoltronar-nos" en la mediocritat.
Tu em coneixes prou, Senyor de la Vida!
Sóc enmig d’una cruïlla, sense tenir gens clar què vull. Aconseguiré
vèncer les meves pors i decidir-me a deixar-me envair per la teva
tendresa?
Senyor, no em deixis sol! Que pugui sentir la teva presència, l’escalf
del teu Amor que m’enforteix i m’encoratja!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada