...el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set...
Hem tastat i provat un munt de coses, potser fins i tot masses
“sol·lucions per aconseguir una vida feliç. Moltes d’elles ens han deixat les
butxaques i el cor buits. D’altres semblava que funcionaven però no han resistit la “prova” del temps en
l’esforç constant per vèncer els daltabaixos del quotidià. Comencem a
dubtar (una mica o un molt) de tot i
de tothom i la vida s’assembla -cada cop
més- a una llarga travessa pel desert
assedegats i desencisats...
Senyor, Tu ets aigua fresca, doll de vida abundosa. Tu ets la resposta
als desigs més pregons del meu cor, del cor de l’ésser humà. En tu, només en Tu
trobo la Pau, el Perdó, l’Esperança, el sentit del meu viure... En Tu, només en
Tu, refaig les meves forces per alçar-me i continuar vivint apassionadament...
No sempre. però, tinc set de Tu, necessitat de la vida que em proposes...
Dóna’m-la, Senyor! Set de Tu, set del teu Amor...
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada