“... ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna
cosa més que Jonàs.”
PENITÈNCIA: un mot -certament- gens de moda i, alhora, persistentment
present al llarg de la Quaresma.
CONVERSIÓ, CANVI... dos termes que també formen part del vocabulari
quaresmal.
Deixar enrere “les velles costums”, “els estils de vida egoistes”...,
expressions típiques dins el fraseològic d’aquest temps litúrgic. I si el punt
de vista no és tant de mirar enrere com de fer-ho cap endavant trobarem frases
del tipus “prendre nous camins”, “ser generosos amb el que Déu ens ofereix”...
Pot passar-nos que aquests mots i expressions ja no ens afectin... Els
tenim tant sentits, ens han servit de tant poc o de res altres anys...
Canviar sempre se’ns fa feixuc. Sols si contemplo la possibilitat d’un
Déu-Persona (no idea abstracta) viu i present en la meva vida... Si és aquest
Déu qui em convida a fer el canvi; quan Ell mateix esdevé la meta... Aleshores
tot és diferent!
Ensenya’m. Senyor, a reconèixer els senyals de la teva bonesa i les
petjades que d’ella has deixat a la meva vida. Obra’m el ulls a la teva
presència amable, àdhuc en els moments i situacions més insignificants. Ajuda’m
a conèixer el teu AMOR DESMESURAT i que m’ofereixes de viure. Que no li tingui
por! Que em deixi estimar per Tu. Que no m’amagui ni em justifiqui darrera
l’excusa d’expressions que em semblen buides, o frases fetes que no m’han dut
-fins ara- enlloc...
Que no tingui por al teu amor, que em deixi estimar per Tu!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada