“... són del Senyor la misericòrdia, l’amor fidel i la redempció
generosa...”
Misericòrdia, paradoxalment, és una paraula important dins la Quaresma i
alhora que fem servir ben poc en el llenguatge col·loquial quotidià.
Déu te sempre dins el cor el febles, els pobres, els miserables... El
Déu dels Cristians no és una màquina expenedora de favors i capricis, menys encara
una idea un concepte abstracte i fred, tampoc un Déu “empanat”, distret i
absent... que no s’entera!
El Déu d’Israel, el Déu de Jesús, viu com a propi tot allò que ens
passa, sent dins el seu propi cor tot el nostre dolor, les nostres pors i
neguits, les angoixes, les tristeses... Això el fa ser un Déu sensible i
especialment acollidor. Un Déu que respon sempre que t’atanses a Ell.
En Tu, Senyor, hi ha un Cor immens per acollir-me. I en saber-me acollit
i estimat... GUARIR-ME.
Dins el teu cor, en saber-me estimat pel teu excés d’amor, trobo
l’alegria que li cal a la meva tristesa; trobo la llum pels dies que tot se’m
fa fosc o aquells en els quals apareixen núvols de tempesta. Hi ha perdó pel
meu pecat. Hi ha amor que esdevé servei i trenca el meu aïllament insolidari.
Hi ha autenticitat de vida que enderroca les meves hipocresies. En Tu, Salvador
meu, quan m’atanso a tu, quan em decideixo a obrir-me i confiar en Tu, només en
Tu... és aleshores que trobo Festa i Vida.
Ajuda’m a fer aquest pas de confiança vers Tu!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada