Fa uns 20 anys , Jorge Mario Bergoglio , bisbe de Buenos Aires i actual Papa Francesc va escriure una pregària molt senzilla que s'ha tornat molt popular a l'Argentina .
1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Elles són les persones amb més probabilitats de tornar als nostres records . Pregar per les persones que ens són estimades és un " deure dolç"
2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors, metges i sacerdots (catequistes). Necessiten suport i saviesa perquè puguin mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries .
3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres líders. Preguem pel President, pels diputats, pels empresaris i administradors. Ells són els que dirigeixen els destins del nostre país i són responsables de l'orientació de l'opinió pública. Necessiten l'ajuda de Déu.
4. El quart dit és el dit anular. Si bé això pot sorprendre a la majoria de la gent és el nostre dit més feble, i qualsevol professor de piano ho pot confirmar . Hem de recordar-nos de pregar pels febles, pels que tenen una gran quantitat de problemes a resoldre o estan en mig d'una greu malaltia. Necessiten les nostre pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai no haurà massa pregàries per aquestes persones. També ens convida a pregar pels casaments.
5 I finalment, no és el nostre dit petit, el més petit de tots els dits, tan petit com hem d'estar davant de Déu i dels altres. Com diu la Bíblia, "els últims seran els primers". El dit petit hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos . És només quan nosaltres hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les nostres necessitats i per tant pregar per nosaltres.
(Extret de jeanne de lestonnac)
(traducció lliure)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada