Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
Sóc lliure! Puc decidir allò que vull fer per mi mateix. De vegades,
però, la meva tria no és la més encertada. No trio correctament...
Què puc fer quan no he fet un us correcte de la meva llibertat?
Puc mantenir-me, obstinat, en el meu error fins arribar a persuadir-me
de que no és tan greu el meu error, fins i tot, puc arribar a creure’m que allò
que sé que és dolent..., simplement és bo!
Puc mirar, també, de treure ferro al “problema” i mirar cap a una altra
banda, decidint ignorar-ho!
Una altra alternativa fora caure en la desesperació convençut que no hi
ha res a fer, “justificant” així la meva persistència...
En el Crist hi ha una nova alternativa: la del PERDÓ de Déu. Un perdó
que em pot GUARIR del tot. Un perdó que em permet COMENÇAR de nou!
El teu perdó, Senyor, no te límits.
Tot Tu ets nova oportunitat, nou camí! Quan em deixo estimar per Tu, la
teva abraçada em retorna la seguretat i la pau... fent que quedin enrere les
pors i les angoixes, el pecat, el desassossec i el pes feixuc de la sensació de
culpa.
En Tu, oh Crist, trobo un AMOR tan gran, tan ferm, sincer, autèntic
que... de sobte me’n adono que el meu viure te una nova oportunitat car se’m
convida a néixer de nou...
LA MESURA DE L’AMOR ÉS ESTIMAR SENSE MESURA (St. Agustí)... Així ens
estima Déu!
Gràcies! G R À C I E S B O
N D É U!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada