Salm 68 (69)
He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que em consoli.
Jesús és una persona d’una extraordinària lucidesa. Ell és coneixedor de
tots els riscs que suposa l’haver acceptat la Voluntat del Pare i viure-la amb
totes llurs conseqüències. Sap que l’oposició al seu Missatge és cada cop més i
més gran. Sap que no són pas pocs els que volen la seva mort, el seu patir. La
seva vida penja d’un fil. La lleialtat i el coratge dels seus haurien pogut
apaivagar l’angoixa i la tristesa...
Han fugit! No hi són! No pot
comptar amb ells!
Perdó, Senyor! Tantes vegades, jo també, t’he deixat sol... Creies tenir
en mi algú en qui poder comptar, però jo estava massa amoïnat per la meva
benanança. Comptaves amb mi i jo, oblidant-me de la teva fidelitat, em cercava
altres “senyors”, altres camins...
He ignorat, Senyor, la teva Paraula, els teus manaments..., la teva
voluntat tot i conèixer-la.
Perdó, Senyor...
Perdó!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada