Avui no hi ha Eucaristia... Ni celebrem cap sagrament. Tot s’atura i
resta en silenci. El record de la Creu i mort del Crist ens proposa un silenci,
no pas buit, sinó ple d’esperança... La història de Jesús de Natzaret potser si
acaba en aquell sepulcre excavat a la roca, nou, per estrenar. Però com la
llavor colgada al terra germina i fa néixer una nova vida, la vida que Jesús ha
lliurat per amor engendra, germina i fa possible la Vida Nova de la
RESURRECCIÓ.
Avui, Senyor, els signes i la litúrgia ens fan viure la sensació de
buidor que provocà en els deixebles que et quedaven, la teva absència després
de veure’t morir a la creu i el teu cos sepultat. Imaginant la buidor de la
meva vida sense Tu, me’n adono de la falta que em fas. Sense Tu tot pren un color
diferent... La vida torna a ser en “blanc i negre” i tot te regust de res.
Sóc aquí, amb un cor assedegat de la teva Llum i una vida afamada de la
teva Vida!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada