Jo 18,1-19,42
Allà el crucificaren, juntament amb dos més...
Dalt del Calvari, entre dos criminals, com si en fos un més...,
havent-lo abandonat pràcticament tots els seus..., sembla que tot s’acabi...,
que tot hagi estat per a res...
Se’ns escapa... El nostre enteniment no acaba de comprendre aquest
actuar de Déu... En el dolor del Crist, el seu escollit, el seu estimat, en qui
s’ha complagut... En el dolor del Crist, Déu sent com a seus tots els mals de
la humanitat. A la creu no només mor Jesús. Amb Ell hi són també totes els qui
són víctimes de les injustícies dels homes i del món...
En la mort cruel i dolorosa del Crist, però, la desesperació no
aconsegueix vèncer la partida i instal·lar-se en el seu cor... Malgrat tot el
dolor, la tristesa, l’abandonament dels seus..., en el cor de Jesús encara hi
ha espai per confiar en un Déu, tot Ell tendresa, misericòrdia... PARE!
PERDONA’LS!
Senyor Jesús, oh Crist, Tu em coneixes.
Un dia de la meva vida em vas oferir el teu Evangeli i la possibilitat
d’una Vida Nova per viure-la ja, ara i aquí. I jo, com en tantes coses, em vaig
quedar amb un peu dins i un altre fora.
Tu em coneixes... massa atabalat i capficat en altres coses quan et
continuen empresonant injustament en aquells que avui continuen sent víctimes
dels mateixos homes...
Tu em coneixes... massa prudent i assenyat com per a dir res quan avui
et continuen insultant i menystenint en el menyspreu a tants i tants germans
meus marginats...
Tu em coneixes... tan prudent, volent nedar i guardar la roba, quan no
són pas pocs els qui avui se senten abandonats de tothom...
Tu em coneixes... girant els meus ulls i el cap per no veure i ignorar
les injustícies i les tortures que ben aprop meu altres pateixen...
Tu em coneixes... com m’escapoleixo de tot, quan no hi fico cullerada,
davant les condemnes que altres fan a companys meus quan malparlen d’ells, els
judiquen, acusen i condemnen en processos tan injustos com el teu...
Tu em coneixes... i si hagués estat fa dos mil anys allí... també t’hauria
abandonat...
Jo et conec... i sé que, malgrat tot el que t’he fallat, fallant als
meus germans que em necessiten, dins teu, en el teu cor... encara hi ha espai
per mi... el teu amor em continua perdonant des de la teva creu i em convida a
una Nova Vida...
G R À C I E S.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada