No s’hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor...
A Quaresma ens convida a ser més solidaris. Més amatents davant les necessitats dels altres. Més aptes en escoltar el clam de qui passa fam, és víctima de les injustícies o/i és menystingut en la seva dignitat humana.
Sí, la Quaresma sembla que és un convit a ser més bones persones, millors veïns, ciutadans de talla... La Quaresma, però, hauria de ser temps per educar l’oïda del cor i sentir el crit de Déu quan s’exclama pel mal i el dolor del món...
Bon Déu, em cal saber trobar temps per romandre amb Tu. Ho necessito!
Àdhuc en els moments més intensos de “nit fosca” de la meva vida, Tu has sigut font de llum i de esperança. Per poder confiar que l’amor és més fort que l’egoisme que ens aïlla, sols em duu a fer-ho el testimoni de la Creu del teu Fill i la llum que la Paraula aboca a la meva vida.
A prop Teu, Senyor! Sols a prop teu, es manté encesa en mi, la flama de l'esperança. Que mai s'extingeixin, Senyor! Atia sempre el foc del teu amor dins meu.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada