Jo 10, 31-42
I, en aquell indret, molts van creure en ell.
Malgrat tot, creure, per a no pas poca gent, és una opció assenyada.
Malgrat els escàndols que, de vegades, es donen en el si de l’Església,
per homes d’Església...
Malgrat la pressió per viure de cara a la galeria...
Malgrat haver estat educats més a desconfiar que no pas a confiar...
Malgrat tot... encara queda molta gent intel·ligent, que no fa les coses
a la babalà...
gent que actua ben correctament en llur vida i que ha fet opció per
confiar en el Déu que el Crist ens donà a conèixer.
Jesús, oh Crist! Clar que hi crec en Tu! A hores d’ara ja no ho faig per
tradició familiar ni per cap altra mena de pressió, menys encara per afany
d’imitació de ningú.
Crec en Tu perquè has dut llum, tendresa i misericòrdia a la meva vida.
Crec en Tu perquè lluny de jutjar-me i condemnar-me, m’aculls i em dones noves
oportunitats, Crec en Tu perquè, infatigable, insisteixes en guarir-me malgrat
jo no pari de furgar i furgar en la meva pròpia ferida...
Crec en Tu perquè, sense por, vas plantar cara al pecat i al mal del
món... I això m’esperona!
Crec en Tu perquè has obert la meva vida a la teva Vida!
Crec en Tu perquè en prendre consciència que Tu creus en mi, jo crec més
en mi mateix!
Gràcies, Senyor, per creure en mi! Gràcies per donar-me la possibilitat
de creure en Tu!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada