El Senyor és a prop dels cors que sofreixen
Hi ha dies que la tristor fa niu en els nostres cors...
Hi ha, també, qui passa anys i anys decaiguts, com exhausts...,
deprimits...
Hi ha gent per a qui la vida ha perdut tot el seu interès...
Davant aquest horitzó de foscor... fa bo d’escoltar la veu d’un Déu
disposat a alçar a qui s’ha enfonsat. Un Déu que davalla fins el fons de
l’abisme on som... per abraçar-nos (si ens deixem), per estimar-nos (si li ho
permetem), per estimar-nos i retornar-nos l’alegria (si ens deixem estimar per
Ell!)
Quan tot jo només sóc que aflicció i entristiment...,
quan no aconsegueixo de creure en la sinceritat de qui em diu que
m’estima...,
quan llevar-se cada matí se’m fa un esforç feixuc i penós...,
sols puc que esperar que Tu surtis al meu encontre i em trobis...
I em diguis a cau d’orella paraules de consol i de coratge..., que em
prenguis en els teus braços, m’estrenyis i amanyaguis, em contagiïs l’escalf
del teu amor i em facis ressuscitar!
Senyor..., que no posi traves al teu Amor..., que em deixi estimar per
Tu!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada