DIMECRES DE LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Salm 145 (144)
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen

Àdhuc amb el mòbils, Internet i les xarxes socials, se’ns fa difícil una comunicació sincera...

Per descomptat que ens diem tot allò que ens cal i més però..., sovint som cada dia més aïllats, més dividits per murs, pors i malfiances...

Per ventura sigui això el que ens fa difícil de creure en un Déu que és al nostre abast. En un Déu que sols es deixa trobar obert a la vida. En un Déu que vol llevar totes les barreres  per tal de ser amb nosaltres...

Senyor, tot Tu ets pura ACOLLIDA... He fet de tot per tal de fugir de Tu! T’he donat l’esquena de tantes formes i maneres... M’he fet el sord, pitjor encara INDIFERENT a la teva Paraula... I, malgrat tot, Tu no has perdut l’esperança... 
Contra tota lògica raonable, contra totes les expectatives, Tu, DÉU-ACOLLIDA, DÉU-DISPONIBLE, romans amb els braços oberts, esperant... esperant-me SEMPRE.

... G R À C I E S!!!! 
(D’un whatssap del V.G)