Jo 13, 1-15
Després de rentar-los els peus (...) els digué: ¿Enteneu això que us he fet?
I nosaltres, arribem a entendre el gest de Jesús? El rentament de peus als deixebles en el marc del Sopar Pasqual ens fa comprendre qui és aquest Jesús de Natzaret i què és allò que vol: LLIURAR LA VIDA! Fer del seu viure un VIURE PELS ALTRES!
¿Som, de debò, capaços de capir a qui ens diu que la vida només mereix la pena de ser viscuda si es viu des del SERVEI, des de l’AMOR que tot ho dóna i que no espera ser rescabalat, des del LLIURAMENT incondicional?
No són pas els meus peus, Senyor, als qui els cal de ser rentats. Més aviat és el meu cor i la meva manera de pensar i actuar. Em resisteixo a comprendre que la vida és amor que es rep i es regala. Sense fer càlculs, planificacions, programacions..., sense crear-me expectatives de cap mena. Sense cap limitació!
Senyor, és cert que m’han dit, des de sempre, que has donat la vida per mi, que m’has estimat tant que has lliurat la teva vida a la creu, per mi! Em costa, però, d’acceptar-ho, de creure-m’ho del tot... Em costa de viure-ho en primera persona... PER MI? Sense límits? Fins a vessar la sang?
Algú va dir... “Creu que el Crist ha nascut per tu, i tu tornaràs a néixer. Creu que ha mort i ressuscitat per tu, i la teva vida serà totalment nova i distinta!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada