Jo 12,1-11
...Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós,
ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa
s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els
diners als pobres?
Maria de Magdala expressa el seu amor al Crist de la manera que ella
sap: amb tendresa i perfum. Judes, però, no ho sap entendre. Ell tot ho mesura
i fa els seus càlculs... Judes no sap estimar, o potser no vol estimar... La
cosa és que no sap percebre la força dels gestos “inútil” i generosos...
Judes vol controlar-ho tot, vol que tot sigui sota la seva perspectiva i
la “lògica” de la desmesura de l’amor no te cap mena de sentit, és absurda,
il·lògica, inútil...
Senyor, que sàpiga triar, Com Magdalena, el camí, l’opció de la bogeria
de l’amor. Que en l’amor i el servei no busqui el comprendre-ho tot, menys
encara el segui cap mena de formulació que pretengui un resultat concret... En
l’amor que tot ho dóna hom no pot pretendre mantenir el control, preveure el
futur... Cal ser molt humil per acceptar-ho!
Ajuda’m, Senyor! Vull manifestar-te el meu amor, perquè t’estimo! Que no
em facin por ni el ridícul, ni l’absurd, ni el que els altres puguin pensar o
dir... Fes-me lliure per expressar l’agraïment per l’experiència única de
saber-me estimat per Tu.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada