Jo 11, 45-56
¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que
es perdi tot el poble?
Pel que fa al procés de Jesús, coincideixen dues forces a la Jerusalem
d’aquell temps. Per una banda, els adversaris de Jesús han esgotat la paciència
amb Ell, ja no suporten més el seu ensenyament i el seu estil de vida. Ambdós
estan aconseguint cada cop més seguidors. Per altra banda, Jesús, està tan
convençut del projecte de Déu, tan en sintonia, que res, ni ningú el farà anar
enrere... Ni, tot i ser-hi, la por al dolor i a la creu podran trencar i rompre
l’autenticitat i integritat del Crist.
Volen llevar-te la vida, Senyor... Mai ho haurien aconseguit, però, si
Tu no estiguessis disposat i decidit a donar-la. A lliurar-la com a mesura de
la desmesura del teu excés d’amor...
Quan hi penso i comprenc que Tu estàs disposat a morir per mi,
aconsegueixo copsar el mínim de la grandesa del teu amor. Començo a prendre
consciència que en la teva mort, i en el lliurament de la teva vida, és on la
meva te possibilitat de ser guarida i salvada, si em deixo estimar i visc
segons aquest amor desmesurat.
Senyor, oh Crist! Que no em faci por el teu amor. Que no m’espantin les
conseqüències d’acceptar-te a Tu i el teu Evangeli en la meva vida. Fes-me
fort! Fes-me teu!
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada