Un ànima pobre

Dona'ns, Senyor, un ànima de pobre
suficientment audaç per a deixar, com Abraham,
la nostra terra, els ídols de la pròpia vida,
tota la parentela i fins i tot, si Tu ho demanes, el fill sobre l'altar,
per a caminar a la llum d'una Fe que travessa muntanyes.

Dona'ns un ànima de pobre
suficientment contemplativa per a escoltar com el petit Samuel
la teva veu una vegada i una altra.
Suficientment humil per a aixecar-se una vegada i una altra dient
amb cor atent: ja vinc, Senyor.

Un ànima de pobre suficientment desapropiada
per a avançar de campament en campament sense cansar-se,
per a viure provisionalment en una tenda sense instal·lar-se,
per a menjar el manà que cau diàriament de la teva mà.

Una ànima tan pobra
que sigui capaç de discutir amb tu,
capaç de contemplar-te cara a cara quedant es nostres rostres il·luminats

de la teva bondat i el teu amor.
Dona'ns un ànima de pobre

que puguem enriquir amb la teva fe,

la teva esperança

i la teva caritat.