PREGÀRIA DE PASQUA

La nit de la creu s'ha il·luminat de nou, Jesús, germà, amic, Senyor.

La nostra feble història de dones i homes sovint desconcertats,

s'ha omplert de llum un altre cop.

Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna;

però aquest amor teu, ple, total, definitiu,

ha obert les portes de la vida per sempre.

I ho hem hagut de tornar a recordar, com cada any.

A tot arreu, Jesús, en tantes persones i en tants fets,

hi podem descobrir i redescobrir la força lluminosa de la teva vida.

I per això ara, en tornar a celebrar la teva resurrecció,

refermem la nostra fe en tu:

tu ets el Fill de Déu, 

tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos,

tu ens omples del teu mateix Esperit, a nosaltres,

i a tots els homes i dones del món sencer.

Tu ens tornes a recordar,

que el més important és l'amor.

El més important és estimar.

I què és estimar?
Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.

Perquè ja ho vas dir tu: 

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament." Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: "Estima els altres com a tu mateix." Mt 22,37-39

Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.
L'amor és confiança.
L'amor és respondre a les necessitats de l'altre.
L'amor se'ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.
L'amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies.
L'amor es recolza en el ser, no en el tenir.
L'amor que es treballa, no mor mai.

És Pasqua, Jesús, germà, amic, Senyor.

És Pasqua, i la teva vida és vida per a tota la humanitat.

És Pasqua, i vas donar la teva vida per amor.

Bona Pasqua!