Senyor, Déu, salvador meu

Senyor, Déu, salvador meu,
faig pregària amb tu, nit i dia.
Que arribi fins a tu la nostra súplica,
estigues atent al nostre plany.

Són massa els malalts que ens afeixuguen,
no parem de sentir el seu clam de dolor;
tothom ho veu al televisor,
com la humanitat ha perdut les forces.

Ens hem enfonsat en un gorg profund?
en la més gran foscor dels abismes?
Però el teu amor sentim damunt nostre,
ens aclaparen les teves onades de misericòrdia.

S’han allunyat de mi els coneguts,
no els tinc al meu costat;
estic reclòs, de casa no puc sortir,
els ulls se'm consumeixen de pena.
Senyor, jo t'invoco cada dia
i alço les mans a tu.

Als llits dels hospitals, ¿qui parla del teu amor?
Segur que un munt d’homes i dones ho fan,
als quals ho hem d’agrair,
com t’agraïm a tu el sacrifici de la Pasqua.

Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t'arriba la meva súplica.
Senyor, no ens abandonis
i no t'amaguis de la nostra mirada.

Des de l'infant, feble i dissortat, que l’escola enyora,
a l’adolescent que troba faltar la colla,
als grans que enyoren el sol i l’aire a la cara,
tots preguen i demanen
que tot acabi bé,
que ens en sortim.

Has allunyat de mi veïns i amics, 

germans i famíla,

però jo sé, Senyor,
que em fan companyia en la foscor.

I malgrat tot, gràcies Senyor
per estar sempre al nostre costat.

(Relectura del Salm 88 (87) )