A Déu li agrada sorprendre'ns

Al nostre Déu li encanta sorprendre'ns.
Se'ns apareix en forma d'alè,
de brisa suau o vent huracanat,
d'esbarzer que crema i no es consumeix,
o en forma d'un gran núvol lluminós,
o en forma de pa, de vi en cada eucaristia
o en forma d'home ressuscitat per Pasqua.

Déu és tota una sorpresa.
Mai no fa res però és com tot si estigués tot previst,
acostuma a venir quan no te l'esperes,
aparèixer on aparentment no té res a fer,
utilitzar persones que no les coneixíem,
lliscar entre les pàgines d'una agenda atapeïda
en què sembla que no hi ha lloc per a ningú,
deixar-se sentir a la trucada del mòbil,
somriure al contrallum d'aquests ulls tristos,
quan algú al carrer et demana ajuda ...

Ja ho crec que a Déu li agrada sorprendre'ns!
Al cap i a la fi, l'amor no és sinó
la capacitat quotidiana de donar sorpreses:
quan no hi ha sorpreses,
l'amor corre el greu perill d'apagar-se.

Al Senyor li encanta sorprendre'ns.
No per enxampar-nos fent malifetes,
sinó per revifar la nostra fe vacil·lant,
per despertar la nostra esperança,
per gaudir de la nostra sorpresa.

No ho oblidem:
a Déu li encanta sorprendre'ns.
Si et poses al seu abast.
Si et deixes sorprendre.
Si, de fet, ja camines sorprès per les mil i una sorpreses
que t'assalten en el teu viure quotidià...
Segur: Déu està a prop!
I sempre ho està perquè t'estima.