inquiets com els infants confinats per força,
angoixats com els malalts que esperen diagnòstic,
així desitgem que tot s’acabi, Senyor!
Intrèpids com el personal sanitari,
insegurs com les empreses sense facturar,
mancats com un hospital a punt del col·lapse,
així implorem la teva ajuda, Senyor!
Tenaços com l’epidemiòleg que investiga,
ansiosos per veure baixar la corba,
febles amb els més vells i vulnerables,
així supliquem la teva gràcia, Senyor!
Compungits com un familiar sense comunicar-se,
enfonsats com qui ha perdut la feina,
impotents com qui dóna positiu al test:
així ens sentim sense el teu consol, Senyor!
Distants com una abraçada impossible,
freds com un somriure amb mascareta,
amargs com un adéu sense comiat,
així ens trobem lluny de tu, Senyor!
Estrets com una família sense espais,
errants com un sense sostre perdut,
impotents com un viatger per repatriar,
així demanem la teva misericòrdia, Senyor!
Vençuts com els qui hem marginat,
refusats com els qui no hem acollit,
empresonats com els qui hem engarjolat,
així anhelem la llibertat, Senyor!
Àvids com la vacuna del virus,
espantats com un geriàtric ben ple,
esquerps com qui no creu les notícies,
així cerquem el teu alè, Senyor!
Confinats com la humanitat callada,
buits com els carrers de les ciutats,
fluixos com la salut del planeta,
així esperem la teva salvació, Senyor!
Refiats com un malalt del seu metge,
perseverants com els qui lluiten a primera línia,
emocionats com els qui han rebut l’alta,
il·lusionats com els voluntaris que ajuden,
creatius com tanta gent a casa,
entusiastes com els aplaudiments de cada vespre,
així volem celebrar la Pasqua, Senyor.
Miquel-Àngel Ferrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada