On és la felicitat?

Al començament dels temps es van reunir diversos dimonis per fer una trapelleria.

Un va proposar: - Hauríem de prendre alguna cosa als homes. El problema és: què els prenem?.

Després de pensar-ho molt, un va dir:

- Ja ho sé! Els prendrem la felicitat. Però l´inconvenient serà on amagar-la perquè no la puguin recuperar....

Un va opinar:

- Podríem amagar-la al cim de la muntanya més alta.

Però immediatament, un altre va replicar:

- No, recorda que tenen força. Algun cop algú hi pot pujar i trobar-la. Si un la troba, de seguida tots sabran on és....

Així que un altre va proposar:

- Anem a amagar-la al fons de mar...

Però tot seguit li van replicar:

- No, recorda que són curiosos. Algun cop algú arribarà a construir un aparell per poder-hi baixar i la podrà trobar...

I encara un altre va dir.

- Amaguem-la en un planeta ben allunyat de la Terra.

I li van respondre tots:

- No, recorda que són intel•ligents, i qualsevol dia n'hi haurà un que construirà una nau espaial on hi pugui viatjar i descobrir-la. I llavors, tots tindran la felicitat....

El darrer d'ells era un dimoni que fins aquell moment havia estat en silenci tot escoltant atentament totes les propostes dels altres. Després de fer-ne un anàlisi de cadascuna, va proposar:

- Crec saber on posar-la perquè realment ningú mai no la trobi.

Tots els altres sorpresos li van dir a cor:

- On?.

El dimoni va respondre:

- L’amagarem dintre d'ells mateixos. Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que mai no la trobaran.

Tots van reconèixer que tenia raó i hi van estar d'acord. I, des de llavors, ha estat així: l'home es passa la vida per trobar la felicitat arreu sense adonar-se que la porta amagada dins d'ell mateix.