Consell xinès

Havia una vegada un camperol xinès, pobre però savi, que treballava la terra durament amb el seu fill. Un dia el fill li va dir:

- Pare, quina desgràcia! Se'ns ha escapat el cavall.

- Per què dius desgràcia? - va respondre el pare - veurem el que porta el temps...

Als pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d'altre cavall.

- Pare, quina sort! - va exclamar aquesta vegada el noi – El nostre cavall ha portat un altre cavall.

- Per què dius sort? - va reposar el pare - Vegem què ens porta el temps.

En uns quants dies més, el noi va voler muntar el cavall nou, i aquest, no acostumat al genet, es va encabritar i ho va llançar al terra. El noi es va trencar una cama.

- Pare, quina desgràcia! - va exclamar ara el noi -. M'he trencat la cama!

I el pare, reprenent la seva experiència i saviesa, va sentenciar:

- Per què dius desgràcia? Vegem el que porta el temps!

El noi no es convencia de la filosofia del pare, sinó que ploriquejava en el seu llit. Pocs dies després van passar pel llogaret els enviats del rei, buscant joves per a dur-se'ls a la guerra.
Van venir a la casa de l'ancià, però com van veure al jove amb la seva cama encanyada, el van deixar i van seguir de llarg.
El jove va comprendre llavors que mai cal donar ni la desgràcia ni la fortuna com absolutes, sinó que sempre cal donar-li temps al temps, per a veure si alguna cosa és dolenta o bona.

La moralitat d'aquest antic consell xinès és que la vida dóna tantes voltes, i és tan paradoxal el seu desenvolupament, que l'inconvenient es fa bo, i el bo, dolent. 

El millor és esperar sempre el dia de matí, perquè tot succeeix amb un propòsit positiu per a les nostres vides...