Estar al costat ... del germà que no té forces, què avança trist i carregat, del que ha caigut a la vora del riu, del què no pot guarir les seves ferides, del què no sap cap a on camina.
Estar al costat ... encara que no ho sapiguem. Estar al costat ... de la situació que ens aclapara, de l'emergència que sorgeix cada dia, de l'inesperat que ens desborda, del que tots deixen passar de llarg, del que s'amaga perquè no es vegi.
Estar al costat ... d'aquest món que és el nostre, d'aquesta realitat que és la nostra, d'aquest moment que és el nostre, d'aquesta Església que és la nostra, d'aquest projecte que ens fa germans.
Estar al costat ... del que està desfigurat, del que no té veu ni pes, del que clama abatut, del que és rebutjat per tots, del que es sent perdut.
Estar al costat ... del que Tu saps i coneixes, del que Tu estimes tendrament, del que Tu busques a qualsevol hora, del que Tu ens proposes, del que Tu estàs sempre.
Estar al costat ... humilment, com ens vas ensenyar, sense donar-nos privilegis, amb el cor tendre i atent, com l'últim dels teus amics, però sentint-nos els teus elegits.
Estar al costat ... com a germans solidaris, com anònims creients, com a fills estimats, com a aprenents de deixeble, com a companys de camí.
Estar sempre al teu costat, sense importar si és a la dreta, a l'esquerra, darrere o centrats; fer el que Tu ens diguis, i si cal beure el calze, beure'l, per defensar la dignitat de totes les persones.
Fer oïdes sordes a les sirenes que ens canten i lloen, i a les mares totes que ens defensen i ens porten encara a les entranyes; sortir de les nostres petites coves i exposar-nos a la teva paraula clara i plana.
Estar al teu costat, encara que no ho sapiguem.
Florentino Ulibarri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada