MARE DEL SILENCI

Mare del silenci i de la humilitat,
tu que vius perduda i trobada
en el mar sense fons de misteri del Senyor.

Tu ets disponibilitat i receptivitat.
Ets fecunditat i plenitud.
Ets atenció i sol·licitud envers els germans.
Vas vestida de fortalesa.
En tu refulgeixen la maduresa humana i l'elegància espiritual.
Ets senyora de tu mateixa abans d'ésser senyora nostra.

No hi ha dispersió en tu.
En un acte simple i total alhora, la teva ànima, tota immutable,
resta oberta i identificada amb el Senyor.
Està immergida en Déu i Déu en tu.
El Misteri Total t'embolcalla i t'amara,
et posseeix, habita i integra tot el teu ésser.
Sembla talment que tot ha quedat aquietat en tu,
que tot s'ha identificat amb tu:
el temps, l'espai, la paraula, la música, el silenci, l'escolta,
la dona, Déu mateix.

Tanmateix, el teu silenci no és absència, sinó presència.
Estàs abismada en el Senyor i, alhora,
tan atenta als germans, com a Canà.
Mai la comunicació no és tan pregona
com quan hom no diu res,
ni mai el silencia tan eloqüent com quan res no comunica.
Fes-nos comprendre el silenci
no és desinterès pels germans,
ans font d'irradiació i d'energia;
no és replegament, sinó efució;
i que per escampar riqueses
abans s'ha de maldar per aplegar-les.

El món s'ofega en el mar de la dispersió,
i no és possible d'estimar els germans amb un cor dispers.
Fes-nos comprendre que l'apostolat, sense silenci, és alienació;
i que silenci, sense apostolat, és comoditat.

Reclou-nos en el mantell del teu silenci,
i comunica'ns la fermesa de la teva Fe,
l'alçària de la teva Esperança i la pregonesa del teu Amor.
Oh, Mare admirable del silenci.

Anònim