La pandèmia afecta al Nadal: limitacions de trobades i de viatges, toc de queda, sense Missa del gall a les 12, sense cavalcada de Reis, molts comerços i restaurants tancats, sense abraçades.
Humoristes dibuixen a Josep i Maria amb màscares, anuncien que els pastors estaran en fila, a metre i mig de distància i amb gel, que els Reis Mags necessitaran PCR i permís per viatjar a un altre país.
Però el més nou d'aquest any és que el pessebre estarà buit i els àngels de Betlem ens diran el mateix que els àngels van dir a les dones que anaven al sepulcre de Jesús amb aromes: No és aquí.
Jesús, fart de la hipocresia i contradicció del Nadal, convertida en festa de consum, il·luminacions, aparença, superficialitat, el Pare Noel i solstici d'hivern, el més oposat al seu naixement, ha sortit de la menjadora. Nadal s'ha desbordat. On és Jesús?
Jesús no està en les fàbriques d'armaments, ni en els narcotraficants, ni a Wall Street, ni a Davos, ni en les multinacionals que destrueixen l'Amazònia i al Congo, ni en els dirigents que tanquen les seves portes i els seus ports als emigrants, ni en els bancs que urgeixen els desnonaments de gent vulnerable, ni en els que, com voltors, s'aprofiten de la pandèmia per als seus interessos econòmics o polítics, ni en els que amaguen els seus diners en paradisos fiscals, ni en els que silencien i agredeixen a dones, ni en els policies que asfixien negres, ni en els terroristes que maten, ni en els que marginen els homosexuals i a l'LGTB, ni en els dirigents que juguen a golf mentre els seus súbdits moren de coronavirus.
On és Jesús?, ho preguntem als àngels de Betlem i ens diran el mateix que els àngels van dir a les dones que en el matí de Pasqua anaven al sepulcre: a Galilea. Galilea era un lloc senzill, pobre, desconegut i menyspreat, on hi havia Maria i Jesús, on Jesús va viure la major part de la seva vida i va començar a predicar l'evangeli.
On és Galilea avui? On està Jesús a aquest Nadal? En els hospitals, en els metges, infermeres i sanitaris que tenen cura dels malalts amb risc de la pròpia vida, en els qui busquen vacunes, està en els malalts i els que moren sols, en els que acompanyen el dol, a les residències de gent anciana, en les famílies que viuen tancades durant mesos en pisos extremadament petits, en les famílies desnonades, en els empresonats en els CIEs i a les presons.
Però Jesús està també en els llunyans migrants que travessen la Mediterrània, en aquell nen que mor ofegat al mar mentre la seva mare crida angoixada demanant que algú el salvi. Jesús està a Lampedusa, Lesbos i Canàries, en els palestins sense estat, en els rohinyas refugiats a Bangla Desh, en els armenis que ploren els seus morts, en joves que lluiten per la llibertat i democràcia a Hong Kong o Bielorússia, en els que defensen els drets de les dones i l'ecologia.
Jesús està en les mestres i mestres que es desviuen perquè els nens i joves puguin estudiar, en el voluntariat que reparteix menjar, en els que treballen en comerços, transports i neteja perquè no es col·lapsi la societat, en els sense feina, sostre ni futur, en els sacerdots, laics i religioses que a través de la ràdio, TV, You-Tube o Zoom, animen la fe, anuncien la Paraula, resen, consolen, infonen esperança.
Potser aquest any no puguem cantar junts el Fum, Fum, Fum, ni Nit de pau, ni Singing Bells, ni Campana sobre campana ... però sí podrem recordar i viure que "On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu".
Somiem junts en construir un món diferent, un futur millor, de fraternitat i sororitat, cura de la nostra casa comuna i llavors, Jesús tornarà de nou a la menjadora.
Víctor Codina sj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada