Avui vull començar demanant-te perdó.
Perdó per les mil vegades que t'he odiat després de demanar-te alguna cosa que no m'has donat,
pèrdó perque t'he jutjat per alguna cosa que ha passat al món i al meu món i t'he n'he donat les culpes,
perdó perquè moltes vegades he intentat fer-te a la meva mida, un Déu a la meva mida.
Perdó perquè he deixat de parlar amb tu, de fer pregària i t'he volgut veure diferent de com ets.
perdó perquè quan, miran-te a la creu només he sabut veure les marques de les mans i dels peus i no he sabut veure el teu cor.
Perdó pels centenars de vegades que no he sabut veure't en els altres perque em feia mandra obrir els ulls del cor.
Perdó per les vegades que no t'he escoltat i he desviat la mirada per no veure't.
Perdó perquè quan veig un pobre, desvio la mirada pensant que ja he fet un donatiu a la parròquia.
Perdó Déu nostre!
Però també, sobretot, el que vul fer és donar-te les gràcies.
Gràcies per estar sempre amb mi.
Gràcies per la sort que tinc de poder tenir salut i poder gaudir de la muntanya, del mar. del cel, ..., i de tota la creació.
Gràcies per deixar-me gaudir de la família.
Gràcies per les abraçades que mitjançant els altres em fas.
Gràcies per la música que tantes vegades em fa estar més aprop teu.
Gràcies per treure'm la pena de la pandèmia de sobre i posar-me un somriure als llavis.
Gràcies per que malgrat tot som vius i podem gaudir d'estimar i de ser estimats pels altres i per Tu.
Déu, t'estimo, cada dia més.
(inspirat en un text de @betmolina publicat a Instagram)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada