pel silenci grisenc de les hores feixugues
i pel silenci verd dels camps de primavera.
Perquè estimar la quietud és com
estimar el fonament de la vostra doctrina,
de Vós mateix que sou silenci que fecunda
la nostra inquietud.
Preguem perquè no ens manqui cap jorn la vostra veu
tramesa en la més pura absència de paraules.
estimar el fonament de la vostra doctrina,
de Vós mateix que sou silenci que fecunda
la nostra inquietud.
Preguem perquè no ens manqui cap jorn la vostra veu
tramesa en la més pura absència de paraules.
Hem après d’estimar-vos, Senyor Déu, en el punt
més intens de la nostra fecunditat primera.
Hem après d’estimar-vos amb els ulls i amb les mans,
com estimem les coses que heu creat per nosaltres,
els objectes molt íntims
i la veu dels absents
tan lligats a la nostra desfeta quotidiana.
Senyor Déu, conserveu-nos el do d’aquest silenci
que ens abassega i llença cap a l’espai innúmer,
i fecundeu la nostra quietud amb el doll
sempre pur, sempre nou de les vostres paraules.
més intens de la nostra fecunditat primera.
Hem après d’estimar-vos amb els ulls i amb les mans,
com estimem les coses que heu creat per nosaltres,
els objectes molt íntims
i la veu dels absents
tan lligats a la nostra desfeta quotidiana.
Senyor Déu, conserveu-nos el do d’aquest silenci
que ens abassega i llença cap a l’espai innúmer,
i fecundeu la nostra quietud amb el doll
sempre pur, sempre nou de les vostres paraules.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada