Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer moltes coses.
Quan he mirat per la finestra he vist que plovia.
Llavors he pensat que podia fer dues coses: o enfadar-me perquè avui no fa sol o pensar que l'aigua anirà molt bé per les plantes i els arbres.
La mare em diu que avui no podrà venir a buscar-me a l'escola al migdia i que m'hauré de quedar a dinar. També puc pensar dues coses: al migdia no podré venir a casa a jugar amb les joguines o pensar que podré estar tot el migdia jugant amb els amics que es queden a dinar a l'escola.
Cada dia és com una pastilla de plastilina: depèn de com, puc fer una bola per llançar-la al cap d'un altre o modelar una joguina per jugar els dos junts. De mi depèn que avui m'ho pugui passar bé o pensi que tot és un rotllo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada